Dansa: “El lago de los cisnes” – Ballet de Kiev.
4-oct | 20:30 h | Palau Altea
Dansa: “El lago de los cisnes”
L’obra transcorre entre l’amor i la màgia, enllaçant en els seus quadres l’eterna lluita del bé i del mal. La protagonitzen el príncep Sigfrido, enamorat de Odette, jove convertida en cigne per l’encanteri del malvat Von Rothbart i Odile el cigne negre i filla del bruixot.
Primer acte (El jardí del castell del príncep Sigfrido)
És el vint-i-uné aniversari de Sigfrido, i el jove príncep està celebrant l’ocasió al jardí del seu palau. Joves dels estats de voltant han vingut a rendir-li tribut. Quan tots comencen a divertir-se en la festa, el bon humor és pertorbat per l’entrada de la Reina i les seues dames d’honor. Ella observa als seus amics amb considerable desdeny. Sigfrido s’altera quan la seua mare li assenyala que ha de triar prompte una esposa.
La seua indicació, en el fons, és una ordre, i Sigfrido la rebutja obstinadament. Demà a la nit, el seu aniversari se celebrarà formalment amb un ball en la cort, i allí, entre les més belles dames de la comarca, ha de triar a la seua futura esposa. Sigfrido veu que tota discussió és impossible i sembla que se sotmet a la seua voluntat. El bufó intenta restaurar l’esperit de la feliç ocasió. La nit comença a caure. El Bufó, el seu amic, sap que Sigfrido ha de distraure’s en el que queda de la vetlada. Sent el so d’ales agitades per damunt, mira cap amunt i veu en el cel bells cignes salvatges en ple vol. El Bufó suggereix que el príncep forme una partida de caça i vaja a la recerca dels cignes. Sigfrido accedeix.
Segon acte (La riba del llac)
La partida de caça comença. A una xicoteta distància d’ells, s’estan lliscant plàcidament els cignes. Conduint al grup de cignes hi ha una bella au. El príncep camina al llarg de la riba del llac cap als cignes; quan està a punt de seguir-los veu alguna cosa en la distància que li fa vacil·lar. Es per a prop de la riba, després es retira ràpidament a través del clar per a amagar-se. Ha vist una cosa tan estranya i extraordinaria que ha d’observar-ho detingudament en secret.
A penes s’ha amagat, entra en el clar la més bella dona que mai ha vist. No pot creure el que veuen els seus ulls, ja que la jove sembla ser alhora cigne i dona. La seua bella cara està emmarcada per plomes de cigne, que s’uneixen al seu pèl. El seu vestit, pur i blanc està embellit amb suaus plomes de cigne, i al seu cap descansa la corona de la Reina dels Cignes. La jove pensa que està sola i terroritzada, tot el seu cos tremola, els seus braços s’estrenyen contra el seu pit en una actitud, quasi desvalguda, d’autoprotecció; retrocedeix davant el príncep, movent-se frenèticament, fins al punt de caure desesperadament al sòl. El príncep, ja enamorat, li prega que no marxe volant i davant la seua por el príncep li indica que mai li dispararà, que la protegirà. Ella és Odette. El príncep la saluda i diu que l’honrarà, però li pregunta, que a què es deu que siga la Reina dels Cignes? El llac, li explica, va ser fet amb les llàgrimes de la seua mare. La seua mare plorava perquè un embruixador malvat, Von Rotbart, va convertir a la seua filla en la Reina Cigne. I continuarà sent cigne, excepte entre la mitjanit i l’alba, llevat que un home l’estime, es case amb ella, i li siga fidel.
Sigfrido posa les mans en el seu cor i li diu que la vol, que es casarà amb ella i que mai estimarà a una altra, i promet la seua fidelitat. Ara, indignat pel destí del seu amor, vol saber on s’amaga Von Rotbart. Just en aquest moment, el mag apareix a la riba del llac. La seua cara semblant a la d’un mussol és una odiosa màscara, tendeix les seues arpes fent senyals perquè Odette torne a ell. Von Rotbart assenyala amenaçadorament a Sigfrido. Odette es mou entre ells, suplicant pietat a Von Rotbart. El príncep li diu que ha d’anar la pròxima nit al ball de palau. Acaba de complir la majoria d’edat i ha de casar-se, i en el ball ha de triar a la seua núvia. Odette li replica que no pot anar al ball fins que no es case -fins que Von Rotbart no deixe de tindre poder sobre ella- d’una altra manera l’embruixador la descobriria i el seu amor perillaria.
Quan els amants han deixat el clar, les hosts de Odette, tots els cignes que, com ella mateixa, assumeixen forma humana només en les hores entre la mitjanit i l’alba, entren ballant des de la riba del llac.
Tercer acte (El gran saló del castell del príncep Sigfrido)
El ball està a punt de començar. Ambaixadors de terres estrangeres, abillats amb els seus brillants vestits natius, han arribat a rendir tribut al príncep en el seu aniversari. S’anuncia l’arribada de cinc belles joves, convidades per la Reina com a possibles núvies per al seu fill. Sigfrido, pensa només en el clar a la riba del llac i en la seua trobada amb Odette. La seua mare li inquereix al fet que balle amb les seues convidades.
Balla de manera automàtica i indiferent i se sumeix en una profunda melancolia. Un herald s’afanya a informar la Reina que una estranya parella ha arribat. No sap qui són, però manifesta que la dona posseeix una extraordinària bellesa. Un cavaller alt i amb barba entra amb la seua filla. Quan el cavaller es presenta a si mateix i a la seua filla Odile, a la Reina. Sigfrido -pertorbat quasi fins a perdre el control mira fixament a la bella jove. Està vestida de sobri negre, però és la viva imatge de la seua volguda Odette. Es tracta de Von Rotbart, que s’ha transformat a si mateix i a la seua fingida filla per a enganyar-ho i trenque la promesa feta a Odette que mai estimarà a una altra.
La Reina té ara esperances que el seu fill es case amb una dama de rang, com Odile aparenta ser, i convida a Von Rorbart a asseure’s al seu costat en l’estrada.
Odile ha aconseguit enamorar a Sigfrido i aquest pensa que no és una altra que Odette. Mentre ballen els dos joves Odette es deixa veure en la distància i fa senyals a Sigfrido que si continua en eixa actitud pot ser fatal per a ella. Després, Sigfrido s’aproxima a Von Rotbart i demana la mà de Odile i aquest dona immediatament el seu consentiment. En eixe moment hi ha un estrèpit de tro. La sala de ball s’enfosqueix. Ràpids centellejos de llum mostren als espantats cortesans abandonant el saló de ball, a la princesa mare atordida, i a Van Rotbart i Odile dempeus davant el príncep en triomf final d’autorevelació. Sigfrido no pot suportar els seus riures odiosos i cruels, i es torna per a veure en la distància la patètica figura de Odette. Buscant-li desesperadament, amb el seu cos agitat pels sanglots. Cau a terra turmentat per la seua falta.
Quart acte (La riba del llac)
Les donzelles cigne s’han agrupat la riba del llac. Quan apareix plorant, intenten consolar-la. Li recorden que Sigfrido és només un humà, que podria no haver conegut l’encanteri, i podria no haver sospitat del pla de Von Rotbart. Sigfrido entra corrent en el clar i cerca frenèticament a Odette entre els cignes. Li pren entre els seus braços, demanant-li que li perdone i jurant-li el seu amor infinit. Odette li perdona, però li diu que no serveix per a res, perquè el seu perdó es correspon amb la seua mort. Quan apareix Von Rotbart, Sigfrido li desafia, qui, després de la lluita, és vençut per la força de l’amor del príncep a Odette.
MÚSICA: Piotr Tchaikovsky
LLIBRET: Vladimir Beghitchev / Vasili Geletzer
COREOGRAFIA: Marius Petipa
Duració aprox. 120 min.
Entrada 33€
