Concert especial a càrrec de la Banda Simfònica de la Societat Filharmònica Alteanense, en el qual anuncia al seu públic la seua participació en la Secció Primera del Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València 2023, el pròxim 15/07/2023, i presenta en aquest concert l’obra lliure i obligada amb les què participarà en el Certamen.

BANDA SIMFÒNICA DE LA STAT. FILHARMÒNICA ALTEANENSE

Els orígens de la Soc. Filharmònica Alteanense es remunten al 1889, any en què es crea una agrupació musical dirigida pel mestre V. Marzal. Vint anys després l’agrupació s’organitza oficialment i es consolida gràcies a l’impuls del mestre alteà José Pérez Albiñana. Des de la seua creació, la Societat Filharmònica Alteanense ha estat la principal entitat cultural d’Altea. Als anys 30 comptava amb una biblioteca pública i, des del 1931 al 1936, va editar la revista Altea, de periodicitat mensual.

Han estat directors de la Filharmònica José Pérez Albiñana, Octavio Juan Palau, Joaquín Pérez Montaner, Francisco Pérez Devesa, José Mirete Bertomeu, José Bort Ramón, Ramón Pastor Gimeno, Jesús Juan Oriola, Joan Espinosa, Daniel Ferrero, Rafael M. Garrigós García, Jordi Francés-Sanjuán, i des d’agost del 2011, Jaume F. Ripoll Martins.

Els reconeixements i els premis de la Filharmònica al llarg de la història són ben nombrosos. Cal destacar els primers premis aconseguits a Crevillent (1972), Monòver (1973), Certamen Internacional de Frankfurt (1973), Benidorm (1979), l’Alfàs (1981), Beneixama (1982), Concurs Mundial de la Música de Kerkrade (Països Baixos) obtenint dues medalles d’or el 1985 i dues medalles d’or, menció d’honor i estendard d’honor el 1989, Certamen de la Diputació d’Alacant (1986 i 1988), Certamen de la Comunitat Valenciana (1986), Certamen Internacional Ciutat de València (1987 i 1990) i Campo de Criptana (1994).
El 1992 se li va atorgar el Premi Nacional Cultura Viva d’agrupacions musicals “per la gran qualitat interpretativa, reflectida en importants èxits internacionals”.
El 2001 va guanyar el segon premi de la primera secció de l’XI Certamen Nacional de Bandes Ciutat de Múrcia.
Va estar seleccionada entre les vint millors bandes de la Comunitat Valenciana amb motiu dels concerts especials del projecte Música 92.
Ha fet nombroses gravacions per a RNE, TVE, Canal 9 Ràdio i Canal 9 TV. Ha editat un disc LP, dos discos CD i diverses cintes.

José María Martín Domingo (Maó, 23 de maig de 1889 – Madrid, 16 de juliol de 1961), també conegut com a José Martín, va ser un músic i compositor espanyol.

Son pare, Cecilio Martín, era un músic militar destinat en la banda del regiment de l’illa de Menorca. Allí comença José María l’aprenentatge de solfeig als cinc anys. Als nou anys ingressa en l’internat de Sant Bernardo, a Madrid, on coneix al Mestre José Chacón, qui s’interessa pel jove alumne i contínua amb la seua formació, recomanant-lo a la tutela del catedràtic de trompeta del Real Conservatori Tomas Coronel. Emilio Vega, director de la banda d’Alabarders, l’educa en les disciplines de contrapunt, fugida i composició. Als catorze anys obté plaça de músic de primera en el Batalló de Caçadors de Barbastre amb guarnició a Madrid. A l’any següent ingressa en la Banda del Real Cos d’Alabarders.

Adquireix ràpidament fama de virtuós i és convidat amb freqüència a les orquestres dels teatres de sarsuela i opera. Tomas Coronel li introdueix en l’Orquestra del Teatre Real, el director del qual, Ricardo Villa, en constituir-se la Banda Municipal de Madrid, en 1909 li concedeix el lloc de primer cornetí, a l’edat de 22 anys. El Mestre Villa, reconeix en Martín Domingo a un gran director, i en l’absència de Miguel Yuste -subdirector- comença José María a agafar la batuta. Martín Domingo comença a formar els seus propis grups, als quals dirigeix en els madrilenys cafés de Sant Isidre, Atocha i Hotel Nacional, focus de tertúlia i cultura, on a la seua fama com a director comença a sumar-se la de compositor, perquè allí estrena nombrosos pasdobles, polques, valsos, havaneres, masurques, etc., de gran èxit i popularitat. En 1918 aconsegueix l’ingrés com a músic major de l’Exèrcit, amb destinació a Santa Cruz de Tenerife. Allí dirigeix concerts públics amb la banda militar, organitza cors, compon obres com la celebradíssima Ven, Cirila, ven, Icod, pasdoble sobre motius canaris, ‘El desfile’, ‘El coronel Mayorga’, etc. Requerit pel mestre Villa, demana el trasllat a la península.

Després de morir Miguel Yuste deixa l’Exèrcit, convertint-se en subdirector de la Banda Municipal de Madrid, càrrec que va ocupar més de 30 anys (repartits en diverses èpoques) que va simultanejar amb la seua labor de compositor, autor de peces com ‘Lagartijilla’, ‘Marcial, eres el más grande’ (dedicat a Marcial Lalanda) o ‘Los dos Adolfos’.

Va tindre amistat amb personatges de les lletres i arts de la seua època com Carlos Arniches, Francisco de Cossío, Jacinto Guerrero, Federico Moreno Torroba, Mariano Benlliure, etc. En 1953 l’Ajuntament de Madrid li va concedir la Medalla de Plata de la Ciutat. Anys abans la República Francesa li havia distingit amb la medalla de la vila de París.

Obra escrita en tres moviments que exploten l’àmplia gamma de colors i dinàmiques disponibles en l’ensemble de vent contemporani..

1. Tribute: Dos estats d’ànim molt contrastants: un rítmic i agressiu, l’altre tranquil i relaxat; no obstant això, tots dos, en el mateix tempo, competeixen entre si per a dominar l’obertura. El primer subjecte sempre busca un tema, presentat plenament en la conclusió, mentre que el segon subjecte sempre té un tema que s’estén i desenvolupa en cada reaparició.
2. Chorale: Una sèrie de corals, en un llenguatge simple i directe, proporcionen una aura de calma entre el primer i tercer moviment. Són primordials el color instrumental, les dinàmiques suaus, i l’ús de la celesta i els instruments de percussió afinada.
3. Display: El final és un scherzo tibant i dinàmic que contrasta els tutti amb les combinacions més subtils d’instruments solistes. Basada en els principis de les escales i arpegis, encara que adaptada, la melodia sempre s’esforça per formar part de la persecució. És com un “concert per a orquestra” en miniatura.

BIOGRAFÍA MARTIN ELLERBY

Martin Ellerby va nàixer en Worksop, Anglaterra en 1957. Després de graduar-se en el London College of Music, va estudiar composició amb Joseph Horovitz i contrapunt amb W. S. Lloyd Webber, en el Royal College of Music, i amb Wilfred Josephs.

Ha compost diverses simfonies i obres concertants, música per a cordes, diverses sonates i suites instrumentals, cançons i música coral, inclosa una missa per a cor i orquestra. També ha escrit obres per a brass band i banda simfònica.

Entre els seus premis i esments es troben el W. S. Lloyd Webber Director’s Prize, el Westminster Prize, l’Arts Council of Great Britain Dio Fund Award, un Allcard Award, el George Butterworth i el Norman Sykes Memorial Fund Awards, el Freedom de la Ciutat de Londres, el Royal Military School of Music 2008 Dr. Martin Ellerby Class, el 2012 BUMA International Brass Award (Holanda) i la John Henry Iles Medal of the Worshipful Company of Musicians.

Té un Doctorat en Arts Musicals (DMA) de la Universitat de Salford, un Doctorat Honorari en Lletres (Hon DLitt) de la Universitat de West London, així com cinc beques. És el director artístic d’Studio Music Company (Londres), examinador extern de la Royal Air Force Music Services (RAF Northolt) i Director Honorari de la Victòria College of Music Examinations Board.

Obra composta per encàrrec del Certamen Internacional de Bandes de Música Vila d’Altea al compositor Martínez Gallego per a l’edició 2019 del certamen. Aquesta edició va ser dedicada a la designació d’Altea com a “Capital Cultural Valenciana”, sota el lema “MAR DE CULTURES”.

En el seu conjunt, l’obra està estructurada en 3 moviments que s’interpreten ininterrompudament.

Fora de qualsevol idea sobre música descriptiva, el 1r Moviment representa a l’antiga Altea, l’Altea arcaica que es va nodrir durant la seua història de diferents cultures. Moviment rítmic amb un material temàtic procedent d’una Cançó Popular d’aquesta població, ‘Sierra Molinet’.

Les primeres notes d’una altra melodia popular, ‘Mariner’, apareixen com a nexe d’unió entre algunes seccions de tota l’obra.

El 2n. Moviment representa la ‘Mar’ i el monument que el mira de front, l’Església de la ‘Mare de Déu del Consol’.

El tema B, dedicat a l’Església, es nodreix d’unes pàgines del compositor renaixentista Carlo Gesualdo, compositor avançat a la seua època, amb una obra original, estranya i sorprenent en el Renaixement, sobretot pel seu concepte del ‘Cromatisme’.

Aquest cromatisme també serà part fonamental en el 3r. Moviment de la Simfonia.

Amb un nou tema, original de l’autor, i en contraposició al 1r, aquest últim moviment representa l’actual i moderna Altea. El llaç d’unió amb la primera part de l’obra és l’ús d’unes noves i peculiars variacions sobre aquest tema.

L’obra, íntegrament, es nodreix d’un llenguatge modal, maneres, alguns d’ells, construïts pel mateix autor.

FRANCISCO MARTÍNEZ GALLEGO

Natural de Sant Antonio de Requena (València). Va començar els seus estudis musicals a l’Escola de Música de la Societat Musical “L’Harmònica” de Sant Antoni, passant amb posterioritat als Conservatoris de Múrcia, Torrent i València, centre aquest en el qual obté el Títol Superior de Clarinet.

No obstant això, el camp en el qual es veurà plenament realitzat serà en el de la composició. Ampliarà la seua formació en aquest terreny amb el professor i compositor de Jazz Daniel Flors, amb Miguel Ángel Matéu i Teo Aparicio Barberán.

Posteriorment, finalitza el Grau Superior de Composició en el Conservatori Superior de Castelló. En aquesta nova etapa estudia amb professors, entre els quals cal destacar, com Ferrer Ferrán, César Cano, Miguel Ángel Berbis, Claudia Montero, Jesús Vizcaino i Emilio Calandín.

A partir de 1998 comença a interessar-se per la direcció de banda ampliant estudis amb diferents professors entre els quals cal ressaltar a José Rafael Pascual Vilaplana. La seua principal activitat com a director, en l’actualitat, se centra en la S. M. “El Arte” de Sinarcas (València), amb la qual recentment ha obtingut Primer Premi i Menció d’Honor en la 39 Edició del Certamen Provincial de València i Primer Premi i Menció d’Honor en la 37 Edició del Certamen de Bandes de la Comunitat Valenciana.

Entre múltiples 1rs. Premis, 2ns. Premis i Accèssits destaquen:
• 1r Premi en l’I Concurs Nacional de Música Festera d’Altea, any 2000.
• 1r Premi en l’II Concurs de Composició de Música Festera de Calp, any 2002.
• 1r Premi de Composició de Música Simfònica per a Banda de Finestrat, any 2005.
• 1r Premi en el Concurs de Composició de Pasdobles de Sant Joan de Moró, any 2009.
• 1r Premi del V Concurs de Composició ‘Vila de Muro 2015’, any 2015.

El novembre de 2014 va viatjar als EUA on va ser interpretada i gravada, per a la discogràfi ca NAXOS, la seua Simfonia núm. 1 ‘Kaprekar’ per la Wind Symphony de la Universitat Estatal de Ilinois.

Diverses de les seues composicions per a banda són interpretades com a obres obligades i lliures en diversos certàmens.

És membre de la SGAE (Societat General d’Autors i Editors), de COSICOVA (Associació de Compositors Simfònics Valencians) i de ACMMIC (Associació de Compositors de Música de Moros i Cristians).

En l’actualitat és professor d’Harmonia, Anàlisi i Fonaments de Composició en el Conservatori Professional de Música ‘Mestre Molins’ de Quart de Poblet (València).

En els conservatoris superiors de València, Madrid, Granada i Múrcia ha realitzat estudis de trompa, piano, composició, direcció de cors i direcció d’orquestra, obtenint Premi Extraordinari Fi d’Estudis en Composició i Direcció de Cors.
És professor del Conservatori Professional “Guitarrista José Tomàs” d’Alacant on ha impartit les assignatures de Direcció Simfònic-Coral, Orquestra, Informàtica Musical i Llenguatge Musical.
Ha sigut director titular de, entre altres, la Banda de Música ”La Primitiva” de l’Associació d’Amics de la Música de Callosa d’En Sarrià, Banda Simfònica i Orquestra de Cambra de la Societat Filharmònica Alteanense, Banda Simfònica de la Societat Musical “L’Aliança” de Mutxamel, Banda Simfònica de la Societat Filharmònica Unió Musical d’Agost, Unió Musical de Canyada (Alacant), Banda Simfònica de la Societat Instructiva Unió Musical de Tavernes de la Valldigna (València), i Unió Musical Santa Cecilia d’Énguera (València). En l’actualitat, 16 anys després torna com a director titular de la Banda Simfònica de la Societat Filharmònica Alteanense.
És director musical de l’Orquestra de la companyia d’Òpera i Sarsuela “Companyia Lírica d’Andalusia” amb la qual ha dirigit nombroses representacions de grans sarsueles.
Ha sigut convidat a dirigir orquestres i bandes a Espanya, Itàlia, Colòmbia i Portugal, i ha impartit diferents cursos i Màster Class de Direcció a Espanya, Itàlia i Colòmbia en col•laboració de l’ANBIMA (Federació Nacional Italiana de Bandes), Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, Conselleria d’Educació de la Comunitat Valenciana, conselleria d’educació d’Andalusia, etc.
Durant 2013 ha sigut seleccionat com a director de la Jove Banda Simfònica de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, realitzant concerts en ciutats com Madrid i València, i gires de concerts per Espanya, Holanda i Bèlgica convidats per WMC de Kerkrade.